T’agradaria estar al dia del que es cou a Picap? Vols comunicar-te directament amb nosaltres?

Fa mesos vam publicar un article a la web de Picap explicant el canvi de model que estem duent a terme a l’empresa per tal d’adaptar-nos als nous temps.

Sota aquesta premissa, el departament de Marketing juntament amb el de Producció i Promoció ha estat desenvolupant noves formes de comunicació, principalment a la xarxa, i en aquest post et volem mostrar les diferents opcions que tens per tal de poder seguir la tasca que es fa des de Picap.

1.- Tens Facebook? Busca’ns que ens hi trobaràs.

El Facebook és la xarxa social per excel•lència que ha crescut més aquests últims temps i Picap hi és present a través d’una pàgina on els usuaris s’hi poden apuntar com a fans. Allà hi podreu trobar un reproductor de música, així com també s’envien les actualitzacions de les últimes notícies de la web a tots els amics.

Per apuntar-t’hi és tan fàcil com clicar el següent enllaç:  http://tinyurl.com/face-picap 

2.- Tens Myspace?

El Myspace, tot i que comença a estar desbancat pel Facebook, segueix sent la comunitat privada a la xarxa amb més artistes que mostren les seves creacions. Per a Picap esdevé una eina essencial per descobrir nous talents. Per aquest motiu la companyia ja fa més d’un any que va decidir entrar a formar part d’aquesta comunitat i només en podem treure bones experiències. D’allà hem trobat la nostra dissenyadora gràfica, així com nous artistes de la casa. Realment ha fet estalviar temps a l’hora d’escoltar maquetes, doncs fer-ho electrònicament, tot i que la qualitat no és la mateixa, et permet crear-te una idea del que ofereix l’artista.

Ens podràs trobar a: http://www.myspace.com/picapdiscografica

3.- Tens Twitter?

El twitter, segons la Viquipèdia, és un servei de xarxes socials i microblogging que permet conectar-te amb les teves amistats amb missatges d’una extensió màxima de 140 caràcters per saber en tot moment què s’està fent, opinions,... El twitter també està esdevinguent una eina de marketing molt potent per a les empreses i sota aquesta premissa Picap ha obert un compte en el qual pots afegir-te com a amic i seguir dia a dia el que fa l’empresa (artistes, assistència a fires, seminaris, o simplement saber les opinions dels companys de la casa, que sempre està bé això).

-Si ja n’ets usuari/a ens trobaràs amb @Picap

-Si no ets usuari, pots registrar-te ara mateix i seguir a Picap clicant la següent URL: http://twitter.com/picap

4.- Afegeixes feeds RSS a l’apartat de les adreces d’interès del teu navegador?  I del teu client de correu electrònic?

La tecnologia RSS permet publicar i sindicar continguts per tal d’estalviar la feina d’entrar cada cop a la mateixa pàgina per veure si hi ha contingut nou. D’aquesta manera, sindicant els continguts de la web de Picap podràs estar al dia de les últimes noticies que es publiquin sense haver d’entrar-hi cada cop.

Els feeds RSS de la web de Picap per els tres idiomes son els següents:

Català:  http://www.picap.com/xml/ct/picaprss.xml

Castellà:  http://www.picap.com/xml/es/picaprss.xml

Anglès:  http://www.picap.com/xml/en/picaprss.xml

Existeixen diferents opcions (totes vàlides) per sindicar el contingut de la web de Picap:

a)-Per afegir el feed a les adreces preferides del teu navegador només cal copiar-lo i enganxar-lo segons quin navegador sigui (ex. Firefox i Internet Explorer)

  Firefox

  Internet Explorer

b)- Per afegir el feed al teu client de correu, ho pots fer enganxant la direcció del feed amb l’idioma escollit així: (ex. thunderbird, outlook, gmail)

  Thunderbird

  Outlook

Gmail

c)- També pots enganxar el feed a qualsevol servei de pàgines d’inici personalitzades com iGoogle o Netvibes. Més endavant s’explicarà com fer-ho amb el netvibes.

5.- Tens la teva pàgina d’inici del navegador personalitzada amb Netvibes?

Tal i com s’ha indicat més amunt del post, amb Netvibes o iGoogle veuràs com estalvies temps a l’hora de veure tota la informació que normalment consultes junta en una mateixa pàgina.

Amb Netvibes, Picap ha volgut crear el seu univers amb tota la informació disponible sindicada amb RSS de l’empresa. Ens podràs trobar en el següent enllaç:

http://www.netvibes.com/picapdiscografica

A més a més, per totes aquelles persones que disposin de compte amb netvibes podreu trobar ja fets els feeds i els widgets de Picap per tal de d’estar al dia del que es fa a l’empresa. Només cal que afegiu contingut i al cercador escriure picap. Tot seguit t’apareixeran 6 resultats que son els 3 feeds RSS de les noticies de la web amb els 3 idiomes i els 3 widgets també amb els 3 idiomes disponibles.

Podeu trobar sindicada en un sol feed tota aquesta informació i afegir-la a la barra d’adreces preferides del navegador clicant aquí:

http://es.eco.netvibes.com/rss/user/45415

Finalment, i si ets usuari/a de Mac amb compte a Netvibes, podràs descarregar el widget i instal•lar-lo al teu dashboard.

Acabada la Fira del Womex és hora de fer-ne balanç. Com cada any, s’hi ha reunit gran part del sector de la música, encara que aquesta fira s’encara més a gires i festivals. Celebrada al palau de congressos de Sevilla, disposava de diferents espais com 2 pavellons per els estands, un edifici on es realitzaven les conferencies,...

Amb més de 650 empreses, 320 estands i 2800 delegats l’assistència va sobrepassar la del 2007 significativament. Amb unes 50 actuacions de 40 països diferents, vam poder gaudir de veritables joies musicals; com per exemple una actuació de Peret amb l’acompanyament format per alguna de les components de GEMA 4.

 Com a commemoració de l’últim any de celebració del Womex a Sevilla (s’ha firmat un contracte per fer-la durant 3 anys a Copenhaguen), el festival ha volgut retre un tribut a la contribució d’Andalusia amb el flamenc al World Music. Així es va poder gaudir de l’actuació del conegut Miguel Poveda.

Tot i no ser una fira purament discogràfica, Picap sol ser-hi present, doncs el suport a les gires internacionals dels nostres artistes a través de la seva discografia es part important de l’impuls internacional del nostre segell.

A part de reunions amb distribuïdors físics a diferents països; Picap, buscant estar sempre al dia pel què fa el sector discogràfic, s’adapta a les noves formes de distribució com és la distribució digital. En aquest sentit donem cada cop més importància a aquest tipus de distribució, i ens reunim amb distribuïdors digitals per tal d’oferir als nostres amics i clients una nova forma per estar més a prop seu i detectar les seves necessitats musicals.

Els grups S’Albaida, Turnez & Sesé i els valencians Al Tall serán presents a la Fira Mediterrània de Manresa .

Els dies 30, 31 d’octubre i 1 i 2 de novembre es celebra a Manresa l’onzena edició de la Fira Mediterrània dedicada als espectacles d’arrel tradicional.

La fira és un mercat de noves creacions artístiques, inspirades en la pròpia tradició catalana o aquella més comuna a la riba de la Mediterrània.

El grup menorquí S’Albaida actua dissabte 1 de novembre a dos quarts de cinc a la Taverna de la Fira.  El grup que aquest any celebra el desè aniversari en actiu, interpretarà temes del seu últim disc Xalandria (Picap, 2008) i finalitzarà d’aquesta manera els actes de celebració amb aquest concert.

Parlar de S’Albaida és parlar de la cultura mediterrània, catalana i menorquina.  Cada tall d’aquest últim disc el podem considerar com un petit tros de la cultura popular del nostre país, mantenen la seva estructura poètica, però donant-li el so característic que ja coneixem del grup.

Barregen un concepte de lletra que perdurarà en el temps amb la música de percussió  amb pinzellades de caire flamenc o africà.

Turnez & Sesé també estaran a Manresa presentant a la Fira el nou disc "Romanços i estampes del 21" (Picap, 2008) el quart de la formació barcelonina.

Romanços i estampes del 21 és un espectacle basat en la renovació del llenguatge literari, musical i gràfic del romancer català. Set poetes contemporanis escriuen nous romanços fent ús de temes tradicionals. La música i la imatge són el vehicle de transmissió d'aquestes històries, i les melodies s'inspiren en les formes populars, passades pel sedàs del so de Turnez & Sesé, una formació especialitzada en musicar poemes d'autors catalans, "Quedarà la paraula" (Picap, 2002), "L'arbre de l'esperança" (Picap, 2004), "Sol Blanc" (Picap, 2006) ) sense oblidar l'arrel comuna de la cançó mediterrània i els motius de la tradició trobadoresca a través d'una atmosfera de música de cambra.

Les persones que ho desitgin podran gaudir de les esperades cançons als dos concerts que oferiran a la sala gran del Kursaal,  el primer el dijous a dos quarts d’onze del vespre i divendres a la mateixa sala però a les sis en punt de la tarda.

Dins del ventall d’espectacles que ens oferirà la Fira Mediterrània el grup valencià Al Tall presenta “Vergonya, cavallers, vergonya”  el seu nou treball.

El treball gira al voltant de l'obra de Jaume I, del qual enguany se celebra el 800 aniversari del  naixement. L'objectiu de la proposta artística de la banda valenciana és reivindicar la figura històrica i política del personatge. Per fer-ho, han creat un repertori de noves melodies que fusionen elements de diferents tradicions mediterrànies, i compten amb les veus excepcionals de dos artistes convidats: el mallorquí Tomeu Penya i l'occità Jan Maria Carlotti.

Estem davant d’una obra de les que estan cridades a passar a l'historia, i que Picap publicarà  durant el primer semestre del 2009.

A Manresa ho podrem veure diumenge dia 2 de novembre a la sala gran del Kursaal a  la una del mig dia.

A continuació podreu escoltar algunes de les cançons més emblemàtiques d'en Peret:

Gitana hechicera

Borriquito

Una Lágrima

Caramelos

  Vete

 Joan Margarit va començar la seva aventura literària a finals dels anys 50 però publicant la seva primera obra “Crònica” al 1975. Els seus poemes han estat reconeguts  en nombroses ocasions i entre molts altres premis destaquen el de la “Crítica de Poesia Catalana” o “Premi Nacional de Cultura”  atorgat per la Generalitat de Catalunya

     Escolta una de les cançons del disc aquí

La música al nostre país sempre ha estat un fet diferencial; tenint en compte que està feta per gent que pensa i s’expressa artísticament d’una forma molt especial.

L’enciclopèdia catalana defineix l’Antologia Històrica de la Música Catalana de la següent manera: “Col•lecció discogràfica començada a editar l'any 1966 per la casa Edigsa sota la presidència de Pau Casals i la direcció d'Oriol Martorell i un equip de redactors, amb la finalitat de donar a conèixer les obres més interessants de l'evolució musical als Països Catalans”.

Seguint el projecte que va engegar Edigsa -discogràfica capdavantera en l’edició de la majoria d’artistes catalans als anys 60- i que va continuar la discogràfica PDI, Picap ha volgut posar a l’abast de tothom i adaptar aquesta col•lecció als temps actuals.

Ens sentim molt orgullosos de poder reeditar finalment aquesta gran obra com és l’Antologia Històrica de la Música Catalana tant en format CD amb nous dissenys com també en digital, adaptant-nos als nous temps i formes de comprar la música enregistrada.

Així, des d’aquest 2008, l’Antologia Històrica de la Música Catalana es podrà trobar a la xarxa a les principals botigues de descàrrega digital.

Com bé apunta el tríptic promocional “l’Antologia Històrica de la Música Catalana compren un conjunt de gravacions que pretenen oferir una visió amplia del que ha estat la nostra música des de l’edat mitjana fina als nostres dies, i que sens dubte, mereix la consideració de fet cabdal per a la nostra cultura”.

Per aquesta reedició en suport físic s’ha creat un caixa especial de 33 CD’s amb tota la col•lecció sencera. Així com també, assessorats per Salvador Pueyo, s’han creat diversos estoigs de 2 i 3 CD’s. Seleccionat amb criteri artístic/musical.

El mercat, dividit entre la part professional i la part de festival, dona cabuda a tots els professionals del món de la música com a visitants o com expositors, i funciona també com a punt de reunió de tots els amants d’aquest art tant antic com n’és la música.

Com ja s’ha vingut constatant aquests últims anys, el sector de la música enregistrada es troba en un canvi de cicle. Des de l’aparició de nous gèneres musicals i noves formes de disfrutar de la música (mp3, online,…) passant pel canvi que hi ha hagut en la promoció de la música, on els mitjans tradicionals han passat de crear èxits musicals a només programar majoritàriament els que ja ho son, donant poques oportunitats als nous talents emergents.

Però aquest fet, tot i ser un punt negatiu en el sector, també es pot veure com una oportunitat per les discogràfiques com Picap per poder-se adaptar als nous temps i les noves formes de pormoció.

Seguint la premisa “renovar-se o morir” Picap ha engegat un nou cicle en el qual pretén obtenir més presencia a la xarxa, on podem trobar la majoria del amants de la música amb l’intenció d’intercanviar inquietuds, valoracions,...

Aquests nous temps, convulsionants per internet, les noves tecnologies i l’aparició del concepte de web 2.0 on l’usuari esdevé creador de l’informació ha propiciat l’aparició de multitud de blocs musicals, fòrums de música, comunitats musicals... on els usuaris son els principals protagonistes.

Comunitats com el Myspace ( http://www.myspace.com/picapdiscografica ) i el Facebook (veure article anterior), i portals de vídeos com Youtube ( http://www.youtube.com/picapdiscografica ) s’han convertit en noves formes de promoció dels artistes i companyies; i amb l’intenció d’obrir-se a aquests nous mitjans, Picap està realitzant canvis dins l’estructura organitzativa de l’empresa per tal de respondre a aquestes necessitats.

Des d’aquí volem fer una crida a tots els internautes que tinguin blocs musicals, web relacionades amb la música, per tal que es posin en contacte amb nosaltres i poder parlar de possibles col·laboracions. Podeu contactar amb nosaltres mitjançant l’email marketing@picap.cat, o mitjançant les pàgines de Picap al Myspace o al Facebook.

A Siligo (Sardenya), poble natal de la Maria Carta, hi ha una Fundació-Museu que porta el seu nom i que recorda la seva vida (1934-1994).

A començaments d’any, el director d’aquesta fundació em va donar una bona notícia: m’atorgaven el Premi Maria Carta 2008. La intenció d’aquests premis anuals és reconèixer el treball d’artistes sards i també d’artistes de fora que han contribuït a la difusió de la cultura sarda.

Me’l donaren el 10 d’agost al poble, dins una celebració de tot un dia que començava amb una trobada a l’ajuntament, on l’alcaldessa va rebre tots els guardonats donant-nos la benvinguda. Després celebraren una missa a l’església, on varen cantar alguns artistes sards, i abans de dinar vàrem assistir a la inauguració d’una plaça al bell mig del poble, amb el retrat i el nom de la Maria. A la nit va ser l’entrega dels premis a la mateixa plaça, que té la forma d’un petit amfiteatre.

Siligo és ben a prop de Sassari i de l’Alguer. Té mil habitants, que viuen encara del blat i del pastoreig. El siligo, a més de donar nom al poble, és una varietat de blat superior. Entre oliveres i vinyes, també hi han construït fa pocs anys un observatori astronòmic, que acull científics, estudiants i turistes.

Va ser una alegria doble per a mi. Primer, perquè havia conegut la Maria Carta, havíem cantat juntes i teníem una bona amistat. I segon, perquè me’l donaven per la meva versió de la cançó sarda “Boghe, ´E Riu”, que jo vaig titular “Des de Mallorca a L’Alguer”, cançó que mai he tret del meu repertori i que també Nacho Duato ha inclòs en el ballet sobre cançons meves “Arenal”.

Cap a finals dels anys 70, algú em va regalar un disc de la Carta. Tot eren cançons tradicionals sardes. Escoltant-la em van venir ganes de conèixer més la seva illa, la seva cultura i la seva llengua. La seva veu em va corprendre, profunda i tendra al mateix temps. Tenia una gran seguretat, que només dóna el fet d’haver respirat des de petita tot el tresor que és haver nascut en un poblet de Sardenya com el seu.

La Maria, als anys 50, va guanyar el títol de miss Sardenya. Era molt guapa, d’una bellesa molt mediterrània. Quan ens vam conèixer a París l’any 1984 encara impressionava. Participàvem en uns recitals que duraven tres setmanes al Teatre de la Ville. Les banderoles anunciaven “Les tres Maries”. Maria Carta, Maria del Mar Bonet, Maria Farantouri.

El primer dia vàrem coincidir a l’hotel, ella anava acompanyada pel seu marit i el seu fill, un nen de quatre anys, David. Ens venien a cercar al matí per participar en un programa de promoció del festival a la televisió. Jo encara no l’havia vist mai cantar en directe. Ho va fer a cappella, un Ave Maria en sard. Preciosa...

Aquell dia vàrem tenir temps per parlar molta estona. Comentàrem els respectius repertoris que cantaríem al teatre. Cançons de treball del camp, de bressol, danses, poesia, etc. Constatàrem que teníem moltes coses en comú, tradicions, paraules, ritmes i el fet que les nostres illes eren molt a prop i semblaven tan lluny.

Totes dues havíem marxat de jovenetes, ella cap a Roma i jo a Barcelona, i sentíem el que volia dir marxar, deixar lluny la família, els amics..., el nou camí ens donava nous aprenentatges i ens obria possibilitats professionals fins llavors impensables. Tot això acompanyat sempre pel sentiment d’enyorament, i també per una sensació ambigua de pertinença i d’exclusió al mateix temps. Com diu Isidor Marí parlant també de la seva illa: “tu sempre em seràs esquiva/ jo per sempre seré teu”.

Al llarg del temps ens vam anar trobant, i recordo l’última vegada que la vaig veure. Va ser a Barcelona, a la Plaça del Rei, convidada per l’Ajuntament. Vaig aprofitar per ensenyar-li la ciutat i li vaig regalar el meu nou disc, on hi havia la cançó sarda “Boghe, ´E Riu”, que havia versionat al català l’Albert Garcia. Ella va dir-me que aquesta cançó l’havia descobert i cantat de nou feia molts anys. Quan va començar a cantar a Sardenya va ser la primera a donar importància a la música tradicional perquè la gent de l’illa mirava aquest repertori amb una certa indiferència. El seu esforç, i l’èxit com a artista que va tenir després, va ser definitiu per aconseguir que a Sardenya es prengués consciència de la riquesa de la música sarda.

Va estar lligada al Partit Comunista Italià, i la van elegir consellera comunal a Roma del 1976 al 1981. “Algú es pot sorprendre –deia la Maria–, no tant de la meva candidatura, com potser d’haver sabut que sóc comunista... Penso que francament s’haurien de sorprendre del contrari... pels meus orígens, la meva manera de viure, el món sofert dels meus cants sards m’han portat cap a aquesta única identitat. Sóc una dona que lluita perquè es pugui realitzar, en el nostre país, un futur humà més just.”

Va donar cursos d’Antropologia i Tradicions Populars a la Universitat de Bolonya. Va escriure poesia, recollida en el seu llibre Canto rituale. A més de la seva llarga carrera de cantant (26 discos i recitals arreu del món), va ser també actriu i va fer teatre i pel·lícules (Jesús de Natzaret de F. Zeffirelli i El Padrino II, de F.F. Coppola, entre les més importants).

Des que va començar la seva carrera, va ser una finestra oberta sobre la seva terra, la seva cultura i la seva llengua, sobre la gran i extraordinària riquesa de tradicions de la seva Sardenya. Cap a l’any 1989 va emmalaltir d’un càncer de pit i va lluitar fins al 1994. No va deixar de cantar fins a un mes abans de morir. Aquests dies, d’alguna manera, ha sigut ella que m’ha convidat a veure el seu poble. De la mà dels seus germans, del seu fill David i dels seus nebots, he recorregut el seu poblet. M’han ensenyat el museu i la fundació on guarden i projecten les seves pel·lícules, els seus discos, vídeos i llibres. Els seus vestits i els instruments que l’acompanyaven.

A Siligo, on continuen sembrant i recollint el blat, les olives i el vi. On guarden per sempre la veu de la Maria Carta.

Maria del Mar Bonet